Pluja de gols

Sobre el paper avui era un d'aquells dies en que s'havia de guanyar, si tenim en compte que recuperàvem a en Carles Barrera i als germans Mayo (a qui els aires d'alta muntanya els ha vingut de meravella). A més l'equip rival s'ha presentat amb algunes baixes i això ha desnivellat més la balança. Però cap de nosaltres esperava un resultat tant abultat...

El marcador l'ha inaugurat en Luís Enrique, que a la jugada 9 d'obertura ha olorat sang i ens ha sorprès amb una jugada poc comú: retrocedir un cavall desenvolupat a c6 cap a la casella origen b8. La jugada estava justificada, perquè l'alfil del blanc es quedava sense caselles i no hi havia més remei que entregar-lo a canvi de dos peons. El seu rival no ha tingut moral per continuar i s'ha segellat el resultat en 14 moviments.

El match ha transcorregut força estona amb aquest resultat al marcador fins que han començat a caure els punts a favor nostre. No puc precisar l'ordre, però diria que el següent ha estat l'Àlvar, que s'ha presentat a jugar refredat i amb una cara de no haver dormit gaire bé. La qüestió és que el seu rival ha gaudit d'una bona posició i un peó passat perillós, però un descuit en forma d'escac intermig li ha donat a l'Àlvar la qualitat, i la partida ja no ha durat gaire més.

El següent en acabar ha estat en Gusó, que se les ha enginyat per crear dos peons passats lligats d'aquells que paral.litzen completament el rival. Unes poques jugades més i el peó "d" entrava fins a la cuina. Company, per a quan la norma de MC?

En aquestes estem que en Marc se m'acosta, m'arrossega cap a fora i se'm mostra clarivident pel que fa al resultat final: "això pot acabar en golejada!". Més tard se m'acostaria la mare d'en Marc, però aquesta vegada per oferir-me una petit ecolier. Que per cert, no sóc l'únic que ha trobat a faltar els "famosos" croissants del per equips. Fallo!!!

El següent en marcar ha estat l'Andreu que ha guanyat peça en el mig joc, i després en Francesc, que ha hagut de maniobrar amb paciència un bon grapat de jugades per tal de quedar amb avantatge en el final. El contundent 5 a 0 no donava lloc a dubtes sobre qui s'enduria la victòria.

A continuació acabo jo amb el resultat de taules en una posició igualada i amb poc temps de rellotge. En David i en Carles són els següents a apuntar-se a la festa, i queden en Marc i en Martí. El primer té peça d'avantatge en el final i decideix per la via ràpida, tornant la peça però entrant en un final de reis guanyat. En Martí gaudeix d'un final de torres amb dos peons lligats de més, al cap de poques jugades el resultat no es fa esperar.

Després d'un resultat així tocava vermut sí o sí. Avui la vida és bella. Diumenge que ve serà una altra història.

Salutacions.