Desconstruint "El cas Fischer" (III)

La denúncia: els russos fan trampes

Seguim amb la sèrie d'articles dedicats a "El cas Fischer".

Anem ara una mica enrere i retrocedim fins al moment de la pel·lícula on l'americà està competint per ser el candidat a jugar contra el campió del món. Han passat ja uns quants anys i un Fischer més crescudet ha guanyat el darrer Interzonal i és considerat el favorit per guanyar el Torneig de Candidats.

Som l'any 1962 a Varna (Bulgària) i l'acompanya Carmine Nigro, el primer professor que va tenir quan va entrar al club de Brooklyn. Veiem com Fischer venç diversos jugadors: Tringov, Stein, Milev... veiem com dos russos fan taules, a la vegada que veiem entrar a Spassky, acaparant tota l'atenció dels mitjans, dirigint-se a la seva taula a iniciar la seva partida. Fischer s'enfrontarà amb ell a la següent ronda... però les taules dels russos han enfurismat l'americà, que abandona la sala i davant els mitjans de comunicació denuncia que els soviètics estan pactant taules entre ells per guardar forces i poder centrar-se en els altres rivals. Denuncia que juguen en equip, que són 5 contra ell i que li han robat la possibilitat de ser candidat al campionat del món.

Emprenyat com una abella, anuncia que deixa el campionat i, a més, que deixa els escacs.

1-fischer-renuncia

[Prem a "Llegir més..." per la resta de l'article]

Torneig de Candidats – Curaçao, 1962

En aquesta escena altre cop els guionistes es llueixen prenent-se unes quantes llicències, barrejant fets que van passar de veritat amb d'altres completament inventats.

Per començar, el Torneig de Candidats es va disputar realment a l'illa caribenya de Curaçao durant els mesos de maig i juny del 1962. En canvi a la pel·lícula ens mostren les Olimpíades que es van jugar al setembre del mateix any a Varna, Bulgària (¿?).

Ja sé que a efectes pràctics tant se val que sigui un o altre… però pel mateix preu ¿què els costava mostrar l’autèntic torneig on van tenir lloc els fets?

2-olimpiades-bulgaria

Torneig de Candidats o Olimpíades de Bulgària? En què quedem?

Les invencions no s'acaben aquí: cap dels jugadors amb qui veiem jugar contra Fischer van participar realment en el Torneig de Candidats. Altre cop no s'entén... la informació és de domini públic, llavors ¿perquè no mostrar els noms dels jugadors de veritat?

3-candidats1962
Candidats Curaçao 1962 - Classificació final

El tancat comptava amb 8 participants en un format a quàdruple volta, on cada jugador feia quatre partides amb tots els seus rivals, dos amb blanques i dos amb negres (una autèntica marató d'escacs!).

4-cartell
Cartell del Torneig de Candidats Curaçao 1962

Les places per jugar el tancat van sortir del Interzonal que es va jugar a Estocolm uns mesos abans (a Keres i Tal no els veureu a la llista perquè tenien garantida una plaça).

5-interzonal-estocolm
Interzonal Estocolm 1962 - Classificació final

Com es pot veure Spassky no va arribar a jugar ni el Interzonal, no es va classificar per jugar-lo. Que aparegui a la pel·lícula jugant el tancat de Candidats és altre cop una llicència que es prenen els guionistes per centrar la pel·lícula en la rivalitat entre els dos personatges.

El campionat va resultar ser un calvari per l'americà. Als seus 19 anys Fischer venia d'arrasar al Interzonal, duia la moral pels núvols i això segurament el feu confiar-se en excés. Les dues primeres partides les va perdre estrepitosament, contra Benko i Geller. Aquest 0 de 2 el va fer baixar al planeta Terra. Després de la primera volta duia només 3 punts i anava 6è classificat. La segona volta li va anar millor però tampoc va ser per tirar coets. Arribats a l'equador del campionat Geller i Petrosian anaven primers empatats a 9 punts de 14 possibles, Fischer era 5è amb 7 punts. Averbach en aquest punt escriuria:

"Va quedar clar que Fischer no aconseguiria el primer lloc. Però l'únic que no estava d'acord amb aquest pronòstic era el mateix Fischer. Pel que sembla, pensava que podia vèncer als líders en les seves partides amb ells i que aquests lluitarien els uns amb els altres".

Al final de la tercera volta Fischer seguia 5è. En aquest moment Mikhail Tal va decidir abandonar i hagué d'ingressar en un hospital, afectat pels problemes crònics que tenia als ronyons. Fischer el va anar a visitar i aquesta trobada va donar lloc a una foto ben famosa, on podem veure als dos cracks jugant una partida amistosa.

6-Bobby-Fischer-Tal1

A la darrera volta Fischer tampoc va aconseguir recuperar el terreny perdut i només va poder quedar 4t. Petrosian quedaria primer i es va guanyar el dret a desafiar a Botvinnik. Petrosian guanyaria el match del 1963, convertint-se així en el 9è campió del món.

7-curacao06-benko-tal

Paul Benko vs Mikhail Tal

8-curacao02-fischer-korchnoi

Fischer vs Viktor Kortchnoi

9-curacao03-fischer-tal

Fischer vs Mikhail Tal

10-curacao05-geller-fischer

Efim Geller vs Fischer

11-curacao04-Fischer-Keres

Fischer vs Paul Keres

Aquest 4t lloc va ser un cop dur per Fischer, que en comptes de fer autocrítica i admetre que el seu joc no havia estat a l'altura va trobar una altra explicació al·liena al seu joc, i s'hi va aferrar com un clau roent: en una carta publicada a la revista Sports Illustrated Fischer carregà contra els jugadors russos acusant-los de pactar les taules entre ells, aplicant de facto una estratègia d'equip amb l'objectiu de reservar energies i dedicar-les als altres contrincants. Fischer també ficava en el mateix sac a Korchnoi, el qual contra els tres primers va perdre quatre partides i no fou capaç de guanyar-ne cap. L'únic soviètic que es va salvar dels seus comentaris irats fou Mikhail Tal, per raons més que evidents.

Si mirem els enfrontaments entre els tres primers classificats, en efecte tots els seus resultats (12 partides!) van acabar en taules. Si bé la manca d'autocrítica de Fischer juga en contra seva... el cert és que tenia raó! Avui dia està àmpliament acceptat que els tres primers van signar un pacte de no-agressió: Alexey Suetin (entrenador de Petrosian) i Yuri Averbach (cap de l'equip soviètic de l'època) ho van confirmar passat una bona colla d'anys. El que és més discutible és que Korchnoi es deixés guanyar, aquest ho va negar sempre amb rotunditat. Viswanathan Anand, en una recent entrevista a un diari de l'Índia, va més enllà suggerint que els soviètics no volien pactar i que fou una decisió que els vingué imposada des de les altes esferes.

La carta de Fischer a Sports Illustrated va aparèixer publicada el 20 d'agost del 1962, l'americà no es tallava un pèl:

"El Torneig Internacional d'escacs de Candidats que va acabar el 28 de juny a Curaçao m'ha deixat convençut d'una cosa: el control que els russos exerceixen sobre els escacs ha arribat a un punt en què no hi pot haver una competència justa pel campionat del món. El sistema establert per la Federació Internacional d'Escacs, l'òrgan de govern dels escacs mundials, assegura que sempre hi haurà un campió del món de Rússia, ja que només un rus pot guanyar el torneig preliminar que determina el candidat a desafiar el campió. Els russos ho han disposat d'aquesta manera. Pel que fa a mi poden mantenir-ho així si volen. Mai més tornaré a jugar en un d'aquests tornejos.

De vegades, després de fer taules ràpides entre ells, els russos no se'n tornaven cap a la piscina. En comptes d'això analitzaven la meva partida mentre encara s'estava jugant. Va totalment en contra de les regles comentar les partides que s'estan jugant, o fins i tot parlar amb un altre jugador durant una partida... o de fet, parlar amb qui sigui. Vaig estudiar l'idioma rus el suficient per ser capaç de llegir els seus llibres d'escacs, i podia entendre fàcilment el que deien. Comentaven si aquest moviment era bo, o si era millor aquest altre... tot en rus, òbviament. El meu rus no és gaire bo però creguin-me, no parlaven del temps. Si estava jugant contra un rus i una d'aquestes discussions estava tenint lloc prop meu, el meu oponent s'aixecava i s'unia a la discussió després d'haver fet el seu moviment. Fins i tot si els consells que li donaven eren dolents em molestava d'allò més. M'enfurismava que pensessin que podien sortir-se amb la seva. Vaig protestar als organitzadors... i vaig aprendre que sí que podien sortir-se amb la seva. Em vaig queixar unes quantes vegades més, però el seu avantatge havia augmentat fins al punt on ja no calia preocupar-se pel resultat del campionat, i a poc a poc van deixar de fer-ho.

Algú em va preguntar: 'Què has après del torneig?' Vaig respondre-li: 'He après a no jugar més tornejos'. És una pèrdua de temps per a qualsevol jugador occidental. L'actual sistema per escollir el candidat a desafiar el campió és dolent pels escacs, dolent pels jugadors que hi participen i dolent per la credibilitat del campionat del món. El gran públic fa molt temps que va deixar d'interessar-se en qualsevol títol obtingut d'aquesta manera. Potser els jugadors d'escacs estan perdent l'interès també. Jo l'he perdut completament, de forma permanent."

Fischer s'hi va posar de cul fins a les últimes conseqüències, no admetia crítiques negatives de cap mena. Quan un conegut periodista americà li va suggerir si el seu fracàs a Curaçao podia ser conseqüència no del "pacte", sinó de la seva baixa forma, li va etzibar a la cara: "Com? És vostè un comunista?"

Fischer tenia raó en la seva reclamació, però al no assumir l'autocrítica revelà la seva forma de ser, intransigent, superba i obsessiva. Les sàvies paraules de Averbach deixen l'assumpte completament finiquitat:

"Si Fischer hagués pogut vèncer als grans mestres soviètics, com va passar més tard a començaments dels setanta, per moltes taules que s'haguessin fet ningú l'hauria pogut frenar."

Fischer jugaria a continuació les Olimpíades a Varna el setembre d'aquell any, i després d'això es va retirar del circuit internacional durant tres anys (en tot aquest temps tan sols jugaria el Campionat dels Estats Units).

Però la queixa de Fischer no fou en va: poc després de Curaçao el Congrés de la FIDE canviaria la reglamentació del Torneig de Candidats, que passaria a fer-se en forma d'eliminatòries.

De ben segur que als russos la decisió no els deuria caure gaire bé...

12-fischerfinal