Fa uns dies ens vam reunir una bona colla de gerundencs per anar a veure al cinema "El cas Fischer" (estrenada a EEUU ja fa prop d'un any amb l'original "Pawn Sacrifice"). No passa cada dia que al cinema es projecti una pel·lícula on els escacs prenen un protagonisme principal, per tant bé valia la pena fer una trobada per veure-la i poder-la comentar entre aficionats al joc.
Ben aviat vam poder observar que alguns dels fets que s'hi descriuen ens eren desconeguts. "Qui és aquest jugador?" "Fischer realment va jugar a Santa Mónica?" "Segur que això va anar així?", etc. És per això que m'he proposat fer alguns articles per clarificar aquests interrogants, i de passada fer una bona repassada als esdeveniments que surten a la pel·lícula i veure si realment es van desenvolupar com es descriu.
Els assistents de Fischer
El sacerdot que fa de segon de Fischer no és altre que William Lombardy, un gran mestre americà nascut el 1937 i que va ser un dels jugadors més forts del seu país als anys 50 i 60. La relació amb Fischer va començar quan aquest últim tenia 11 anys i mig, durant els primers anys va ser el seu entrenador. No és cert que Lombardy fos el seu segon des del 1966 en endavant, moment en la pel·lícula en què Fischer li demana que l'acompanyi a Califòrnia. Per exemple, en els matxs contra Taimanov i Larsen el seu segon fou el GM Larry Evans. Sí que és cert, però, que fou el seu segon durant el matx contra Spassky a Rejkiavik. També és cert que fou ordenat sacerdot de l'església catòlica, el juny de 1967, moment a partir del qual va reduir la seva dedicació al món dels escacs i la competició.
A la pel·lícula l'advocat recorda a Lombardy que va ser capaç de guanyar a Spassky i a Fischer. Cert és que Lombardy va guanyar a Spassky (al campionat del món junior, 1960), ara bé no he trobat cap referència a cap partida (de campionat oficial) on Lombardy guanyés a Fischer.
Lombardy i Fischer, olimpíades de 1960 (font: wikipedia)
Lombardy i Fischer analitzant una partida. El del mig és Jack Collins, professor de Fischer i d'altres jugadors de l'època (font: wikipedia)
L'altre ajudant de Fischer a la pel·lícula és Paul Marshall, un advocat especialitzat en el món de la música que a través de diverses firmes va representar a una bona colla d'estrelles, com per exemple Michael Jackson, The Beatles, Whitney Houston, etc. Marshall va conèixer Fischer a través d'un dels seus clients, i va ser una figura clau representant els interessos de Fischer abans, durant i després del campionat del món de Rejkiavik.
Paul Marshall (font: billboard.com)
Marshall i Lombardy van ser els acompanyants de Fischer en el viatge d'avió cap a Islàndia.
Ara bé, aquests no van ser els únics aliats de Fischer durant els mesos previs al matx amb Spassky, Fischer comptava amb els serveis d'un altre advocat, Andrew Davis, que va negociar moltes de les condicions en les quals es va desenvolupar el campionat, i també va comptar amb el suport sobre el terreny d'altres figures de les federacions d'escacs d'EEUU i de la FIDE. La pel·lícula el que fa doncs és simbolitzar en aquests dos personatges totes aquelles persones que directament o indirectament van vetllar pels interessos de Fischer.
Victòria en 13 jugades
En el moment on Fischer i Lombardy es troben per primer cop a la pel·lícula, el geni de Brooklyn li mostra com podria haver guanyat en 13 moviments una partida que Lombardy va jugar contra Petrosian a Zurich. És això cert? Doncs sí, la partida es va jugar realment i la posició que Fischer disposa a l'escaquer és la que es va produir després de la 25a jugada del blanc.
El que sí que deixa molt a desitjar és la forma en com s'exposa la línia... òbviament ningú analitza una partida fent referència a "boas constrictor", "metralladores" i "caceres". Altre cop aquí es fa una concessió al gran públic, desconeixedor del món dels escacs, en un intent una mica llastimós d'intentar fer més interessant aquest moment de la pel·lícula.
De tota manera, em quedo amb el detall que han tingut d'incloure unes anàlisis que tenen tota la pinta de ser reals i que de ben segur deuen sortir d'algun lloc... qui sap si anàlisis de l'època del mateix Fischer en persona.
( Altres fonts: "Bobby Fischer se fue a la guerra"; David Edmons i John Eidinow, editorial DEBATE )
participat, que recordem, en quatre ocasions. Els dos darrers anys l'equip gerundenc s'hi va proclamar campió.
David Vigo, ha estat el millor dels 157 jugadors del grup B de l'Internacional de Sants. Han estat 8'5 punts en 10 partides (+7 =3 -0): líder en solitari des de la cinquena partida, amb sis victòries inicials, i a partir d'aquí ha administrat l'avantatge amb encert. Les nostres felicitacions.
