Derrota intrascendent
La crònica de l'últim match arriba amb retràs, però no és qüestió de perdre les bones costums! 
Aquest diumenge jugàvem amb el Tarragona i comptàvem amb les baixes d'en Martí Mayo i en Marc Prujà, o sigui que pujaven al primer equip en Manel Nicolau i en Jordi Montpart. El Tarragona sobre el paper era el favorit, però ja sabem que això dels elos és molt relatiu i sempre pot passar de tot (l'any passat a punt vam estar d'empatar a casa seva... anant amb un de menys!). Com que no ens hi jugàvem res l'objectiu era fer el millor resultat possible i passar una bona estona.
El match ben aviat se'ns va posar en contra. El primer en llepar va ser en Montpart que en ple mig joc es va quedar amb la dama atrapada a b6. Li seguiria en Nicolau que amb un peó de menys va decidir sacrificar un cavall... a canvi de cap compensació (una estratègia molt poc exitosa per intentar guanyar una partida d'escacs). Al cap de poc rebia patacades per totes bandes i la derrota només era qüestió de temps. Després vindria la desfeta de l'Andreu que va guanyar un peó a la obertura però li va quedar el rei al centre i el rival ho va aprofitar sense pietat. I el següent en acabar seria un servidor de vosaltres que vaig plantejar malament la obertura i ben aviat vaig quedar en inferioritat. Per mirar d'esmenar el desastre vaig intentar un atac desesperat al flanc de rei però no va servir de res, el mal ja estava fet.
O sigui que ens posem 0 a 4 i molt malament ho havia de fer el Tarragona per davant si volíem rascar alguna cosa. Per agreujar més la situació al cap d'una estona tombava el rei d'en Huici, que havia sacrificat una peça a canvi de deixar el rei del negre al centre, però el seu rival es va defensar molt bé.
El marcador està 0 a 5 i com no ho salvin els de davant la panadera serà de proporcions bíbliques... en aquestes que en Jordi Gusó em ve i em pregunta si pot fer taules. Tenint en compte que en aquell moment ell estava pitjor, que no ens hi jugàvem res i (el més important de tot) que s'hi jugava una norma de MC, vaja, és que no feia falta ni preguntar!... però els cànons del per equips determinen que una oferta de taules s'ha de comentar abans amb el delegat. I en Jordi això ho té sagradíssim... o sigui que molt ben fet.
Per sort la resta de partides tenien una pinta bastant decent, la resta del match seria molt lluitat.
En aquestes estem que en Parramon ha anat acumulant material enfront el rei de la seva rival, i decideix que és moment de llançar-se a l'atac:
Parramon - Plachkinova, després de 21... Cc2
22. Ag5
Complicant la troca! 22. Te2 era la opció tranquil•la i el blanc mantindria un plus.
22... Cxe1 23. Txe1
La qualitat de menys es compensa gràcies a amenaces com ara Ce5-f7+ o bé Cf4-g6+, la posició del negre és delicada i s'ha de jugar molt fi. Aquí la opció més sana possiblement sigui 23... Td7. En comptes d'això Plachkinova fa una jugada natural que resulta ser nefasta.
23... Ae7?
24.Axd5 Txd5 25.Axe7 Td7?
En Parramon ha obtingut dos peces a canvi de la torre i excel•lents opcions d'atac. Aquesta jugada de torre acaba de precipitar el desastre.
26.Cf6!
Mat a h7 i dos torres amenaçades, tot en una sola jugada. La defensa 26... h6 fa aigües degut a 27.Ce5. I capturar el cavall ens porta a un mat en 4, com bé en Parramon s'encarregarà de demostrar.
26.... gxf6 27.Dxf6+ Rg8 28.Dg5+ Rh8 29.Af6+ i mat a la següent. Les negres abandonen.
Amb aquest resultat en Parramon ha rubricat una excel•lent actuació al per equips, amb 6 punts de 8 partides i fregant per ben poc la norma de MC. Company, seguint per aquest camí la norma no pot tardar en caure!
El següent en acabar seria en Jordi Gusó, que si bé ha passat per alguns mals moments ha aconseguit recuperar-se i girar la truita a la posició. Només cal comparar les posicions a les jugades 16 i 28:
|
|
|
| Partida Jordi Gusó - F.X. Farran | |
En la primera posició el negre ha fagocitat el centre amb la seva peonada, gaudint d'un avantatge d'espai contundent. Però això no és garantia de res, com bé saben els que practiquen la defensa Alekhine... després d'un joc actiu (per força) d'en Gusó s'ha arribat a la posició de la dreta, on s'ha jugat 29. Dxd5. El blanc aconsegueix un peó de més i després del canvi de dames s'albira un final favorable, però res definitiu... un bon moment per oferir les taules, que el rival ha acceptat gustosament i que li han servit a en Gusó per assegurar la més que merescudíssima primera norma de MC. Ben jugat!!
I queden la partida de l'Àlvar, en Luís Enrique i en Carles Barrera. L'Àlvar gaudia d'un final de torres amb 3 peons contra 2 al flanc de rei, peons bloquejats. Ja es veia que era una posició molt de taules, però tot i així ha maniobrat una bona colla de jugades i ha provat de forçar la posició sense aconseguir-ho. Oratovsky s'ha defensat bé i no s'ha pogut passar de l'empat.
Després vindria la victòria d'en Luís Enrique, en una partida curiosa perquè el seu rival tenia dos alfils a canvi de la dama però la posició era molt sòlida i semblava inexpugnable.
Khaidorov - Luís Enrique, després de 34.Cc3
El blanc té molta pressió a d5 i no té punts dèbils. Però en aquests casos existeix sempre la possibilitat de sacrificar la dama i tornar material, que és justament el que en Luís Enrique ha fet.
34... Tc8 35.g3 Dc6 36.Rg2 Dxc3! 37.Txc3 Txc3
Amb aquesta seqüència de canvis en negre s'ha quedat amb qualitat de més. Tot i així la posició del blanc seguia essent bastant sòlida, o sigui que ha calgut batallar una bona colla de jugades més fins a la jugada 59 on en Khaidorov ha perdut per temps quan la seva posició ja era desesperada. Una bona partida d'en Luís Enrique.
I quedava la partida d'en Carles Barrera, un final lleugerament inferior d'alfil vs cavall que el gerundenc ha sabut defensar amb precisió suïssa. Taules.
Al final 3,5 a 6,5, just resultat que de res li ha servit al Tarragona que ha quedat per darrere del Barcelona Vulcà (primer classificat i nou equip de divisió d'honor, al qual felicitem!) i del Colon (segon classificat i jugarà la promoció). Els de Tarragona encara es deuen estar maleint de la nefasta (i inesperada) derrota enfront el Jake, quan semblava que ho tenien tot de cara per quedar primers... coses que passen!
Finalment el Gerunda A quedem cinquens, l'any que ve seguirem donant guerra a 1ª divisió. És una categoria dura i exigent però crec que ja ens hi hem adaptat... arribarem mai a Divisió d'Honor? Falta treballar molt encara, però enguany algunes coses ens han indicat que és possible aconseguir-ho... temps al temps.
Amics escaquistes... ens llegim al per equips que ve.
Salutacions!
