Vàrem encetar aquesta secció el mes d'agost recordant el natalici del Patriarca Botvinnik, allà a l'any 1911. Aquest cop saltem encara més lluny i ens situem l'any 1842. Però permeteu-nos abans una petita introducció...
Protagonistes a la "prehistòria" de les seixanta-quatre caselles
Hi ha documentats alguns noms d'escaquistes ja en el segle X, molt abans de que el joc tingues unes regles com les coneixem avui (al-Adli, ar-Razi... entre d'altres). No és fins el segle XVI que no hi ha unanimitat en apuntar un nom com el de millor d'una determinada època. Ho fou el clergue castellà Ruy Lopez de Segura en la segona meitat del XVI. Philidor va ser-ho en el XVIII, i posteriorment Stauton, Anderssen i Morphy en el XIX. Cadascun d'ell va ser el millor del seu moment, encara que llavors no hi havia un campionat del món organitzat com a tal. No fins després de l'autoproclamació de Wihelm Steinitz com a campió del món en el 1866 en guanyar Anderssen. El matx entre Steinitz i Johannes Zukertórt del 1886 és considerat el primer enfrontament per la corona mundial.
El campió Steinitz va superar Zukertórt
Johannes Zukertórt, el primer sotscampió mundial
El 7 de setembre de 1842 va néixer J.Zukertórt a Lublin. Jugador que es va iniciar en els escacs tardanament (als 16 anys) i sobre el que circulaven nombroses llegendes. Va ser amic i contemporani del combinatiu Anderssen. Zukertórt va destacar en el torneig de Londres de 1872 quedant tercer per darrera de Steinitz i de Blackburne. En el 1878 va ser campió a París per davant de Winawer. El 1883 faria el millor resultat de la seva carrera en el torneig de Londres superant Steinitz per 3 punts. El 1886 en l'esmentat campionat pel títol mundial Steinitz capgiraria el 1 a 4 inicial a favor de Zukertórt per finalitzar 10 a 5 (+10 =5 -5). L'austriac va convertir-se així en el primer campió del món indiscutit, mentre que Zukértort quedaria als efectes de la història en un segon terme.
