Laura Garcia (Sant Gregori) revalida el títol pel desempat, ja que queda empatada al capdavant amb les germanes Júlia i Alexandra Muratet del Banyoles, amb 4'5 punts.
Ronda 5.
La gran igualtat s’ha repetit com el factor més remarcable del torneig.
En el tauler 2, l’enfrontament entre les jugadores del Santa Eugènia Maria Vidal i Cristina Vidal ha estat molt igualat, arribant a un final de reis i peons, on semblaven tots travats, però la Maria, amb una jugada de peó de torre ha deixat en zugswang a la Cristina, fet que li ha costat un peó i la caiguda de tot el mur de peons. La Cristina ha aconseguit mantenir el peó d’alfil, especulant amb les taules de peó d’alfil contra dama, però la Maria no s’ha deixat ensarronar, i ha conduit molt bé el seu joc fins a una posició de mat.
En el tauler 3 el joc entre les banyolines Olga Carmona i Alexandra Muratet s’ha decidit ben aviat a favor de la Alexandra, que ha tret profit de la mala ubicació de la dama de la Olga i li ha obligat a canviar-la per torre, a partir d’aquest punt l’efectivitat de l’Alexandra ha estat imparable.
En el tauler 4 la lluita entre les dues jugadores del Gerunda, Elisabet Pons i Laura Serradesanferm, ha estat emocionant fins que la Elisabet Pons jugant Aa3, jugada que ha propiciat una clavada de dama amb torre darrera, que ha comportat agafar qualitat d’avantatge, a partir d’aquest punt la simplificació, hàbilment jugada, la ha portat a un final guanyador.
La darrera partida en decidir-se i en acabar ha estat en el tauler 1 (i amb molt de repercussió pel títol) entre la Laura Garcia (Sant Gregori) i la Júlia Muratet (Banyoles). Joc igualat, amb un final de rei i 7 peons amb cavall per la Júlia i Alfil per la Laura. Tots dos reis centralitzats a la columna e i amb les peces menors ben situades. Totes dues porfiant per la victòria. Penso que la combativitat en totes les partides, conjugades amb esportivitat, ha estat, juntament amb la igualtat, el referent de tot el torneig. I aquesta partida ha estat un fidel reflex, després de intentar la Laura treure profit de la major rapidesa del alfil en un final de corredisses de peons, la Júlia ha esmorteït amb molta eficàcia aquesta situació, donant força al seu cavall centralitzat, amb els rellotges molt a prop dels zeros, han acordat les taules.
El desenllaç del torneig per la darrera ronda, a la que accedien 3 jugadores amb 3,5 punts (Laura Garcia i les germanes Muratet), dues amb tres punts (Maria Vidal i Elisabet Moragas) i descansant la Cristina Vidal amb 2,5 punts. Es a dir, que matemàticament encara podia quedar segona la Cristina, amb el punt per descansar.
L’aparellament de la darrera ronda força complicat donada la igualtat i el reduït nombre de jugadores. Les tres capdavanteres ja havien jugat entre elles, i per tant els ha tocat jugar amb jugadores amb menys punts.
Ronda 6.
Les tres màximes candidates al títol jugaven contra jugadores de 1700, aquesta “teòrica” superioritat ha costat en veure’s plasmada, ja que el primer encontre en acabar ja estat el que enfrontava al tauler 4 a la Maria Vidal (Santa Eugènia) amb la Olga Carmona (Banyoles) on la primera s’ha imposat amb certa facilitat en un atac rabiós contra l’enroc de la seva rival.
Excel·lent torneig de la Maria Vidal que tant sols ha inclinat el rei davant de Laura Garcia i Júlia Muratet i comptant per victòries la resta d’encontres.
La Júlia Muratet ha tret profit de una millor posició i ha agafat tres peons d’avantatge, la Laura Serradesanferm, amb el rei per enrocar no ha pogut fer res, i anat perdent peó rere peó, l’allau de peons ha estat impossible d’aturar, i la Laura ha plegat quan la Júlia ha tingut el canvi de torres a l’abast. Això posava a la Júlia amb 4,5 punts al capdavant de la classificació, ara mancava veure que passava en els altres taulers.
La Laura Garcia no ha trigat molt en agafar un important avantatge de material i posició davant d’una Elisabet Pons que molt coratjosa ha lluitat en el centre per recuperar amb posició el material perdut, fet que posa de relleu el bon nivell de la jugadora del Gerunda. La Laura Garcia ha tingut de plantar els colzes per mantenir l’avantatge. El joc segur i precís de la jugadora local ha deixat sense possibilitats a la jugadora del Gerunda, quan comet una imprecisió que li costa més material. Punt per la Laura. La Laura empatava amb la Júlia al capdavant amb 4,5 punts. L’Alexandra que tenia la partida molt igualada encara es podia incorporar al grup capdavanter final.
Bon torneig de la Elisabet Pons (Gerunda) que ha demostrat bon joc, si be alguna imprecisió li ha costat cara en alguna partida. Segurament el ritme de joc l’ha portat (com a totes les jugadores) a finals amb apuro de temps i ha estat allà on ha malmès algunes partides en que tenia avantatge.
En el tauler 1 la jugadora novella Elisabet Moragas ha plantejat una seriosa partida amb la Alexandra Muratet, i la partida ha estat molt anivellada. Fins al final, la lluita per la columna oberta l’ha guanyada la jugadora del Banyoles, però ara faltava poder-la convertir en avantatge decisiu, ja que totes dues jugadores tenien torre i 6 peons. Final molt i molt anivellat. Un xic menys de temps per la jugadora del Gerunda.
El control de la columna oberta esdevé vital i les dues jugadores s’hi barallen, Elisabet defuig la repetició de jugades, i Alexandra cerca la victòria amb un avanç de peó un xic agosarat, l’Elisabet es situa en posició guanyadora, però els nervis li fan cometre un error, Alexandra sacrifica peó per aconseguir peó passat, i Elisabet Moragas, que ha caigut al parany, entra en un final perdedor. Alexandra executa magistralment.
També excel·lent el torneig de la Elisabet Moragas que només ha perdut amb les tres co-guanyadores. El sisè lloc
Al final triple empat al capdavant, el sorteig dels desempats proclama el millor el Bucholtz total que esdevé definitiu.
Títol per la Laura Garcia (Sant Gregori), amb 4,5 punts, sotscampionat per la Júlia Muratet (Banyoles) i tercer lloc per la seva germana Alexandra, totes elles amb 4,5 punts.
Ha estat el Campionat Provincial Femení mes disputat i igualat que jo recordo (i n’he vist molts), augura un bon futur pel torneig en properes edicions, i les 3 incorporacions del Gerunda han fet un paper remarcable malgrat la seva recent reincorporació als escacs.
Esperem que l’any proper el torneig creixi en nombre de participants, perquè en emoció, esportivitat, lluita i igualtat sembla impossible que ho pugui ser més.
Fins l’any que ve.
Elias Muratet.
