Des de fa tres anys la web Wikileads ha estat sorprenent a l'opinió pública amb la revelació d'un seguit d'informacions. Principalment el focus ha estat en l'activitat internacional dels Estats Units. Les guerres d'Iraq i d'Afganistan han estat objecte de la publicació de milers de documents, però no han estat els únics afers. Altres temes (que podríem anomenar "menors") han estat mostrats als ulls del món però, sigui per l'allau de secrets mostrats o sigui per la seva temàtica, la veritat és que alguns han passat molt desapercebuts.
Diversos diaris italians i l'edició digital de El País reproduïen ahir dilluns informacions que, presumptament, el Vaticà hauria intentat amagar durant anys. Sempre segons la versió de Wikileaks l'apòstol Simó Pere hauria estat el més important estudiós dels escacs de l'època (els orígens del joc es situen a la "propera" Persia uns segles abans). Simó hauria estat precursor del que avui encara es coneix com a "mur de pedra". Els escrits que ha revelat la web de Julian Assange evidencien l'habilitat de l'apòstol en el joc de les seixanta-quatre caselles, destacant en l'estudi de finals (composicions amb poques peces). En absència d'altres jugadors de pes podria considerar-se "campió oficiós" del segle primer.
Totes les referències a aquesta circumstància haurien estat obviades per la cúpula vaticana, temerosa de que el caràcter compulsiu d'aquesta afició alletgís el llegat de Pere. Hi ha constància escrita d'algunes (poques) partides amb Judes Iscariot, que acreditava un estil barroer i especulatiu. En absència de mecanismes pel control del temps utilitzaven un sistema rudimentari amb espelmes.
Tot plegat explicaria l'absència de Simó Pere en diversos episodis cabdals dels Evangelis (coincidents amb tornejos a Judea).
Altres personatges bíblics compartirien les preferències per aquest joc. L'erudit Pau de Tars va destacar en els escacs postals amb diferents contrincants de l'arc mediterrani. Menys extés que entre els galileus, alguns ciutadans romans també jugaven a escacs. És el cas del prefecte Ponç Pilat, del que hi ha documentades un munt de taules ràpides.
Més informació a: Corriere de la Sera.
