Victòria del Gerunda A a Lleida

Tercera victòria del nostre primer equip, en aquesta ocasió a Lleida. Victòria ajustada, per la mínima, que permet somiar en mantenir la DH per la via ràpida. En cas de finalitzar la primera fase en quarta posició esquivaríem el descens: ara mateix som cinquens a manca del darrer match contra el Figueres dissabte vinent.

El tercer punt del Gerunda A ha estat molt treballat. Aliniacions molt semblants, amb diferències d'elo poc significatives amb els lleidetans. Pels amics de les anècdotes: dos debutants a l'equip gironí, i per cert novament amb nota: Rasen Mediñà i Jordi Garcia.

Un enfrontament trabat al començament que s'iniciava amb dues taules al davant d'Àlvar Alonso i l'Àlex Vidal. Tot seguit, les victòries de'n Sergi González i Martí Mayo donaven aire a l'equip. Jordi Garcia (oh, capitán, mi capitán) apareixia victoriós a les bestretes de temps: poc temps al rellotge i sang freda d'un dels jugadors "gerundencs" que més anys ha defensat el primer escaquer del Gerunda A. Momentàniament eren tres punts d'avantatge: u a quatre.

Els lleidetans recuperaven punts a la tercera i a la penúltima taula. Les taules de'n Francesc Parramon ens deixaven a tocar de puntuar: 3'5 a 4'5 per nosaltres. En joc en Jaume Mundet gairebé sense temps i en Rasen amb avantatge. En Jaume porta a la concurrència a fregar la taquicàrdia col·lectiva en prèmer el rellotge amb un segon a la pantalla (sense ser-ne conscient). La posició de'n Mundet és (no obstant això) de taules, idèntic resultat al que també signa un Rasen generós més pendent del resultat global que no dels interessos individuals. Finalment: 4'5 a 5'5! Ha estat molt ajustat (potser en joc ho ha estat tant), però l'alegria és immensa. Vuit dies per assaborir-ho. Dissabte vinent el Figueres i el Gerunda clouran la primera fase a Pla de Palau. Cal el punt sencer per classificar-se al grup de dalt. L'empat és un premi certament menor. El destí és sorneguer... o ens ho sembla?