En Pablo Alonso ens deixa
Llegiem, colpits, aquesta setmana el comiat valent que en Pablo Alonso feia a les xarxes socials. 
Un breu escrit en el que recordava la malaltia amb que ha lluitat els darrers cinc anys i com havia esdevingut irreversible. Tancava el seu missatge amb un: "Adiós a tod @s, sed felices y vigilad la salud".
D'ençà el Gerunda va incorporar la secció d'escacs de l'ADAC (el setembre del 2005) en Pablo ha estat jugador en actiu del club. Per molta gent dels escacs en Pablo era principalment conegut com el pare de l'Àlvar, a qui va recolzar i estimular la seva passió i talent pels escacs: acompanyant-lo a tornejos, desplaçaments, cercant monitors de nivell... Sens dubte, els èxits de l'Àlvar són també seus.
Volem aprofitar aquests moments per reivindicar la seva vessant de promotor dels escacs, membre de la Junta de la delegació i del club d'escacs Gerunda. Una feina desapercebuda i amb poc soroll. Avui ens sembla normal que dos-cents nens i nenes participin als Campionats d'Edats, però ara fa deu anys vàries edicions d'aquest torneig es varen acabar fent pel seu esforç i la seva tossuderia. Així ho va reconéixer la Federació Catalana d'Escacs ara fa dos anys i mig en donar-li l'insígnia de la FCE.
En Pablo va demanar-nos que li cursèssim llicència per aquesta temporada, malgrat estava molt delicat. Lluitador, molt lluitador, i amb ganes de tornar a fer vida normal. Home de principis, dotat d'un sentit de l'humor montyphitonià i sorneguer, va afrontar els darrers moments de cara. Et trobarem a faltar, Pablo. Descansa en pau.