Aquesta lamentació la repetim els escaquistes en tres circumstàncies: 1) jugada guanyadora pròpia que se'ns escapa, 2) jugada guanyadora de l'adversari que per la seva dificultat no hem considerat i 3) "jugada tonta" que tira per terra una partida (un doble, una clavada, un mat...). Segur que sabeu de què parlo.

Jugada pròpia que se'ns escapa

Partida de la setena ronda de l'Obert Ciutat de Girona. El blanc ha llançat un atac decidit a l'enroc negre entregant un àlfil per alguns peons. En les bestretes de temps el blanc no remata. Aquella jugada que no vaig veure...

Juga el blanc per aconseguir avantatge. Per veure la solució marca l'espai que hi ha entre els gafets: [ 1.h6! (valoració de+19 segons el programa Fritz) en cas de que el negre respongui Af6 el blanc juga 2.Tg7. Si el negre pren la torre, es menja de peó amb entrada decisiva. Si es juga Rh8, escac amb el cavall i es perd la dama. Partida Quim Mundet-Josep Serra 0-1 ]. L'hauries vist?

Jugada "guanyadora" de l'adversari

Jugada a la sisena ronda de l'Obert Ciutat de Girona. El negre acaba de jugar Ad7 amb la idea de, finalment, activar aquest àlfil. Quina va ser aquella jugada que no vaig veure...

Pensa què jugaries amb blanques. La solució "arrosegant" a sobre de l'espai entre els gafets, clicant el botó esquerra del ratolí. [ Tc7! Aquesta jugada no és del tot evident i aprofita la sobrecàrrega de l'àlfil negre que defensa el mat de la dama blanca. La jugada no condueix al mat però el banc està molt superior. Guillem Salagran-Quim Mundet 1-0 ]. L'hauries vist?

Jugada tonta que llença la partida

Em permetreu que m'estalviï triar una posició. Crec que tots enteneu el concepte i teniu partides que exemplifiquen això que explico. O no?