Club d'Escacs Gerunda

Fotografia de Can Ninetes

Els Centres Cívics, com sabeu, són uns espais que l'Ajuntament posa a disposició de la ciutadania per dur a terme tot tipus d'iniciatives. Així, per exemple, el Centre Cívic Pla de Palau (c/Saragossa nº27) és la seu de la majoria d'activitats del Club d'Escacs Gerunda.

Feta l'obligada falca promocional ens fa gràcia ensenyar-vos avui una fotografia antiga del Centre Cívic Can Ninetes abans de la seva reforma (amb la Marfà en segon terme). A la Marfà es jugarà la primera volta del sub14/sub16/sub18 i a Can Ninetes les posteriors.

En aquests temps en que molts tenim a la boca preguntes del tipus "com s'han pogut fer tan malament les coses?" és bo recordar que no, que no tot s'ha fet malament. És una satisfacció veure la recuperació d'aquest patrimoni per a la ciutat... per a tots, en definitiva. 

Més que aficionats als escacs

Reprenem la nostra secció de curiositats (podeu consultar-ne d'altres al desplegable "De tot una mica" > "Curiositats").

En aquesta ocasió repassarem alguns actors que s'han significat per una gran afició als escacs. Al marge de l'atractiu intrínsec del joc el cert és que les moltes estones mortes que es produeixen en els rodatges donen peu a omplir-les amb activitats diverses. Un escaquer magnètic, potser, o un petit joc de fusta han servit perque conegudíssims artistes ocupessin aquestes pauses.

A la dreta podeu veure a Anthony Quinn i a Gregory Peck jugant, completament concentrats, durant una pausa de "Els canons de Navarone".

Un dels actors, oscaritzat, del que més ha trascendit aquesta afició ha estat Humphrey Bogart. L'americà va arribar a viure una temporada dels guanys en petites apostes, abans d'esdevenir una estrella de la gran pantalla. Bogart forma part de la memòria col·lectiva caracteritzat com en Rick analitzant una posició en un escaquer al seu Cafè de Casablanca (una curiositat més: es tracta d'una variant de la defensa francesa).

En alguna altra ocasió us hem parlat de l'afició del director Stanley Kubrick, que també es va deixar entreveure a la seva "2001: Odisea de l'Espai".

Actor escaquista o escaquista actor?

Sens dubte, l'actor que més ha sobressortit davant un escaquer és el Gran Mestre C.Norris, dos vegades campió dels Estats Units (Passadena 2004 i Ancorage 2006) i participant en vàries ocasions de diferents Cicles de Candidats al títol mundial. En aquesta competició ha aconseguit arribar als quarts de final de l'edició del 2007, sent eliminat per Veselin Topalov sense massa angúnies pel búlgar.

El GM Chuck Norris ha guanyat tres cops el Melody Amber de Mònaco, prestigiós torneig d'alt nivell. A l'equip d'analistes de Norris hi figura el Mestre Internacional holandès J.C.Van Damme, també actor ocasional.

Continuem amb el match Spassky-Fischer

Ens fa gràcia oferir-vos una sèrie d'articles que Ramon Toran (campió estatal el 1951 i el 1953) va escriure per La Vanguardia a finals del mes de juny del 1972. En aquests quatre reportatges es repassen diferents vessants del match i s'expliquen aspectes no massa coneguts pel gran públic.

Cliqueu a sobre les imatges per llegir la notícia a pàgina sencera.

Quin va ser el camí del candidat?

Bobby Fischer va guanyar-se el dret a disputar-li el títol mundial al campió amb una superioritat no vista (i no repetida) en el segle XX. Va obtenir el primer lloc al Torneig Interzonal de Palma de Mallorca de 1970 amb un registre inusual de quinze victòries en vint-i-tres partides (la 12ª partida davant Geller entra dins de la categoria de memorables).

Quadre Interzonal de Palma de Mallorca de 1970

I a partir de la 17ª volta, davant l'argentí Rubinetti, va iniciar la extraordinària seqüència de dinou victòries consecutives: les set darreres a Palma i dues eliminatòries del Cicle de Candidats superades per 6 punts a 0 davant Taimanov i davant Larsen. La final del Cicle de Candidats es resoldria per 6'5 a 2'5 enfront l'ex-campió mundial, Tigran Petrosian.

Amb aquesta carta de presentació Bobby estava citat amb la història el 2 de juliol de 1972 a Reykiavic...

Seguim detalls l'enfrontament Spassky-Fischer...

... amb motiu de l'obra de teatre ("MAD: Mutual Assured Destruction") a la que us proposem acudir el proper diumenge. Veieu la secció "Propers Esdeveniments".

Ahir vàrem parlar una mica d'Spassky. Tocaria un apunt de Fischer. Pels detalls biogràfics del genial i polèmic jugador americà ens remetem a diversos breus que hem publicat en els darrers mesos amb l'excusa de dates significatives. Us recomanem, doncs, repassar també la secció: "De tot una mica" > "Efemèrides".

Volem ampliar el retrat de Bobby Fischer amb els primers minuts d'una pel·lícula que ens agrada i que reflecteix la personalitat del que va ser onzè campió del món. Estem parlant de... "Buscant Bobby Fischer".

Aquesta setmana repassarem detalls l'enfrontament Spassky-Fischer...

... amb motiu de l'obra de teatre ("MAD: Mutual Assured Destruction") a la que us proposem acudir el proper diumenge. Veieu la secció "Propers Esdeveniments".

Boris Spassky va néixer a Leningrad l'any 1937 i va proclamar-se desè campió mundial d'escacs l'any 1969 en guanyar al també soviètic Tigran Petrosian per 12'5-10'5 (+6 -4 =13). Anteriorment Spassky ja havia estat candidat, perdent la final del 1966 contra Petrosian per 12'5-11'5 (+4 -3 =17). Durant la postguerra els escacs havien estat dominats per jugadors soviètics: Botvínnik en tres ocasions, Smyslov, Tal, Petrosian i Spassky varen ser campions mundials, als que caldria afegir-ne d'altres que varen estar aprop de ser-ho com Bronstein.

En plena Guerra Freda hi hauria algun jugador capaç de canviar el decurs dels aconteixements...? 

Una ullada al darrer Butlletí d'Escacs

Aquesta setmana la Federació Catalana d'Escacs ha remès als clubs i aficionats el darrer Butlletí. Pels que no n'esteu al cas us recordarem que l'edició en paper conviu amb una versió digital de la que us en volem ressaltar alguna curiositat. És cert que a la portada hi apareixen en Josep Serra, president del Gerunda i membre de la Junta de la Federació Catalana d'Escacs, entregant el premi al millor equip en el recent Campionat de Catalunya de Ràpides. Un dels membres del Colon Sabadell és el Mestre Internacional Àlvar Alonso (ex-jugador del Gerunda) que apareix sostenint la copa.

Però aquesta vegada no ens referim a les fotografies o als coneguts. Us demanem que aneu a la pàgina 20 del butlletí http://issuu.com/butlletiescacs/docs/bd_set2 (que, pert cert, va aparèixer dilluns al vespre) on Carlos Salgado comenta una partida entre Casanellas i Bigas, jugada al CAF-Platja d'Aro. Final de peó i cavall contra peó.

Mireu a continuació els problemes que vàrem estar treballant a la sessió de dilluns al vespre (també). Concretament la quarta posició que apareix a l'article anterior... és el mateix final !!!. Com és natural, els finals es repeteixen (per això els estudiem)... però, no sol passar dos cops en un mateix vespre!

Vols consultar d'altres Curiositats publicades a la nostra web? Ves als menús desplegables: "De tot una mica" > "Curiositats"

La titulació pròpia dels escacs catalans

El títol de Mestre Català s'obté per una acumulació de tres normes (mèrits) al llarg del temps. Obté una norma de Mestre Català el campió territorial d'una delegació; aquell que aparegui en una llista amb 2305 punts d'elo (havent jugat en el periode anterior 16 partides); també els que obtinguin certs percentatges davant contrincants d'un determinat promig d'elo (6 de 8 amb un promig de 2175, 5'5 de 8 amb adversaris de 2189... 6'5 de 9 amb 2175, 6 de 9 amb 2209...).

Hi ha alguns mèrits que comporten directament el títol de MC: el campió i sotscampió Absolut de Catalunya, el de veterans, el campió juvenil estatal... 

Podeu consultar la normativa a: http://www.escacs.cat/reglaments/normes.htm

La llista d'elo acaba de sortir

Com sabeu la Federació Catalana d'Escacs publica tres cops d'any les variacions d'elo: a començament d'any, abans de l'estiu i per la tardor. Ja és primer de juny i veiem la nova llista publicada. L'estiu és temps de molts campionats i és molt positiu actualitzar el ranking de tots els jugadors.

Jugadors amb una variació d'elo més que "de cent"

Vint-i-set escaquistes de tot Catalunya han aconseguit amb aquests cinc primers mesos sumar cent punts d'elo o més. Josep Crusats (Parc d'Esports) 100 punts; Jordi Perez (Lira Vendrellenca) 102 punts; Jordi Lladós (Peona i Peó) 103 punts; Carlos Vigier (Sant Martí) i Víctor Ferré (Colònia Güell) 106 punts... saltem alguns jugadors i trobem en Jacint Blanch (Gerunda) que puja 112 punts!

Seguim repassant els noms dels jugadors que més milloren i un xic més amunt trobem dos gironins més: Gerard Cano (Santa Eugènia) que suma la barbaritat de 117 punts, passant de 1988 a 2105 punts. En Gerard (foto esquerra) és el jugador de més punts que ha aconseguit superar la centena i això és meritori (estem d'acord que aquests salts solen veure's en jugadors d'elos baixos). L'altre és en Vasili Radionov (Blanes) que afegeix 122 punts gràcies al seu 9 de 9 al per equips.

Saltem alguns noms i arribem a Sergi Riu (Edami) amb 151 punts i Ferran Solé (Lleida) amb 160 punts més. El cinquè jugador català que més ha sumat des de principi d'any és en Llorenç Ramon (Gerunda) amb 161 punts, el veieu a la foto dreta. El quart, un altre gironí, en Wadie M'Guil del Santa Eugènia amb 172 punts amunt.

La terna de noms amb millor resultat enguany són: Enric Masferrer (Peona i Peó) amb 178 punts, Hèrtor Sama (La Lira) amb 197 punts i... Josep Martinez Rovira (Terrassa) que ha estat capaç de millorar 309 punts d'elo. Aquesta marca és francament insòlita i Martinez l'ha aconseguida bàsicament a base de jugar moltíssim i tenir un elo baix d'inici (un 29 de 42 contra rivals molt superiors són les seves xifres). Insòlit increment, oi?

http://www.escacs.cat/consultesJugadors/jugadorslist.php